diumenge, 29 de gener de 2017

Nollegiu, sureu com les pedres!



La tarda no convidava gaire. Bé, gens: plovia amb ganes a estones mentre descarregàvem els estris a la llibreria. Sabíem del repte però no ens preocupava perquè, en el fons, no volíem arribar a molts, sinó, senzillament, arribar, emocionar, trasbalsar, encantar amb la poesia de Jaume Subirana. Així que tant és els que fóssim perquè va ser una vetllada molt especial.
L'entorn és molt acollidor, una veritable delícia. Envoltats de llibres de poesia, en una sala que guarda encara els ressons de la costura de la Juanita -uns quants emprovadors i algun mirall ho testimonien-, enmig d'un parell de sofàs que conviden a l'esteu com a casa… la veu del poeta començà a sonar per sobre de l'aigua d'algun riu, vés a saber si amb algun gorg on s'hi amaga una truita.
Tenies la sensació d'estar tocant al menjador d'uns amics i podies adreçar-los, un per un, algun vers,  mentre els seguies amb la mirada. Una mirada que en trobava d'altres que, amb atenció i respecte alhora, donava la sensació que es deixaven endur pels vaivens del poema, a voltes veu sola, d'altres veu musicada. Aquest cop va ser tot molt més fluïd, enllaçant uns textos amb d'altres, relligats de tant en tant amb un toc de saxo o un obstinato del baix. I algun cop puntejats amb la guitarra.
I va arribar el moment dels agraïments, quan aprofito per a presentar la banda i retre homenatge al poeta i als que ens han acollit aquell dia: el Xavier i la Maria que, irònicament, ens conviden: NoLlegiu, nollegiu, noescolteu, nosortiu, nomireu… I potser perquè ens sentíem com a casa el públic pren la paraula i agraeix allò que els hem ofert, amb sinceritat, sense compliments. I llavors el nostre amfitrió es declara Subiranista amb "u" (aclareix) i ens emplaça a tornar a la Nollegiu, si pot ser per Sant Jordi. I un dia que no plogui. Ei, si pot ser! -que deia el poeta. I nosaltres encantats de repetir en un lloc o ens sentim tan ben acollits.
Gràcies!




6 comentaris:

  1. La vetllada va ser fantàstica. S'hi va crear un clima molt especial, com s'hi fossim a casa, com molt bé dius August. La música, les cançons, la veu del rapsoda et transportaven i et convidaven a pensar. Hi vam estar molt a gust. És un gran espectacle.
    Felicitats!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Àngels, pel teu comentari. Tot un luxe fer-lo davant d'amics com vosaltres.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. La poesia, la música i sobretot la complicitat fan miracles. No dubto que us ho vàreu passar bé. Quina enveja! Que duri aquest esperit tan creatiu i que seguiu disfrutant sempre.
    Salutacions cordials!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has dit una paraula clau: complicitat. Quan això és produeix, tot el que fas- l'art també- pren una volada impensable.
      Espero poder presentar el "Surant…" aviat a Manresa!
      Una abraçada i molts records a la Fina!

      Elimina
  3. Tot plegat molt original i molt bonic...Felicitats!
    M'agraden aquestes tardes que són el sol entre el roser...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Roser, ja veus que serveixes d'inspiració als poetes actuals!
      Gràcies pel teu comentari. A veure si algun dia ho pots veure…
      Una abraçada!

      Elimina